Introducció:
En el segle V va tenir lloc la caiguda de l'Imperi Romà, aquest fet va suposar la ruptura de la unitat política d'Europa Occidental i el sorgiment de nous regnes germànics independents que van posar les bases de la societat feudal. En aquest panorama de disgregació, l'Església va ser l'únic element unificador. Tot i això, l'art va evolucionar cap a estils propis de cada regne, determinats pel seu grau de romanització i per les tradicions germàniques dels pobles que van assumir el poder. Es denomina art preromànic aquest conjunt heterogeni d'estils que es desenvolupen a Occident des de la caiguda de l'Imperi Romà fins a la consfiguració de l'art romànic en el segle XI.
El preromànic espanyol està fromat, principalment, per tres estils que es van succeint un rere l'altre; el primer estil és el visigot, que engloba des del segle V fins al segle VII, el segon estil que trobam és l'asturià, que engloba des del segle VIII, fins al segle IX, i per acabar tenim l'art de repoblació, també anomenat de frontera o mossàrab, que engloba el segle X.
Nosaltres ens centrarem en la primera manifestació, el període visigot, que es va instaurar a Hispania i que va arribar a dominar tot el territori fins a la invasió musulmana l'any 711.
Art i arquitectura visigoda
L'establiment del poble visigot a la Península Ibèrica, va tenir lloc poc després de la batalla de Vouillé, en la qual els visigots van sofrir una derrota, i com a conseqüència, van ser desplaçats de la Gàl·lia. El seu establiment a la Gàl·lia va tenir lloc l'any 409, quan diferents pobles bàrbars van penetrar a Hispania sense trobar-hi a penes resistència, i per frenar aquest procés, Roma va autoritzar als visigots a assentar-se al sud de la Gàl·lia per així controlar els territoris hispans.
Després de la derrota a Vouillé, els visigots es van desplaçar cap a Hispania i hi van establir un regne visigot independent.
En el cas dels visigots, l'art no suposa un trencament amb el passat, sinó que suposarà la suma d'altres elements, influències d'altres pobles i les diferents aportacions provocaran noves creacions que conformaran l'art medieval. En el món hispanovisigot, aquest art s'ha de dividir en dues etapes diferents:
- Període gòtic-arrià: que comprèn des de la creació del regne fins l'any 586, aquest període s'ha d'entendre com un període en que es mesclen diferents corrents artístics, degut a les relacions pacífiques d'Espanya amb altres indrets que van provocar l'entrada d'altres estils o corrents.Una de les arts més importants durant aquesta època foren totes aquelles elaborades amb metall, ja sigui l'orfebreria, la joieria o la fabricació d'armes. Les làmines d'or sovint anaven decorades amb gravats, decorades amb la tècnica del calat, etc. Les joies sovint anaven policromades, amb les quals es volia aconseguir donar la sensació de riquesa. En quant a les armes, aquestes no eren armes per la lluita, sinó que eren ornamentals, usades en actes protocol·laris. Les armes trobades són espases, sables, llances, etc. Tots aquests objectes anomenats, han estat trobats als aixovars funeràris.
- Període gòtic-catòlic: aquest període va des de la consversió a la religió cristiana, fins a la invasió musulmana de l'any 711. Degut a aquesta conversió a la religió cristiana per part de Recared, fill de Leovigild, hi ha una proliferació dels monestirs i congregacions, de les quals només ens han arribat cròniques i escrits.
Els visigots no tenien una tradició arquitectònica, per aquets motiu i a més si hi afegim que hi va haver una recessió econòmica a l'època, les obres conservades són escasses i de petites dimensions. No es sap amb quina mesura va existir una arquitectura arriana, ja que feien ús de construccions preexistents.
En època visigoda, l'arquitectura dependria de fórmules evolucionades de la cultura tardorromana sobre la qual recauria la influènica mediterrània, que donaria lloc a algunes de les basíliques. però aquesta nova fórmula, ara anomenada visigoda, deriva de la cultura omeia, especialment les voltes, el tips d'aparell usat, l'ús del maó com a material constructiu i també la reincorporació de l'escultura ornamental.
Trobam dos tipus d'església:
- Basilical-centalitzada
- Monacat; església monàstica.
Trobam gran quantitat de textos que mencionen esglésies i monestirs localitzats a les ciutats més importants, d'altres secundàries que han desaparegut i algunes que gairebé no es troben documentades. Encara que no tots els exemplars han desaparegut, sinó que alguns s'han conservat o com a mínim en han arribat restes importants.
L'arquitectura paleocristiana, es caracteritza per plantes basilicals amb armadures, que després donarien lloc a la visigoda del segle VII, aquesta es caracteritza per ser un espai compartimentat i centralitzat, és a dir, amb espais diferenciats, així que es fuig d'aquella conscepcó d'espai diàfan.
En quant a la forma, les capçaleres presenten una forma rectangular i es troben cobertes per una volta. Als costats de la capçalera, trobam dues cambres, de menors dimensions, serien enteses com la pastophoriae (diakonicon i la prothesis ). En els textos de Liber Ordinum es parla d'una habitació de l'església, encara que aquesta estava separada del cos principal, era anomenada preparatorium, on s'elegia el sacerdot i aquest jugava un paper en diferents processons que anaven del preparatorium a l'atar. També servia per a guardar la creu de fusta. Altres sales que trobam són aquelles de les quals es sap la seva funció però no la seva ubicació, com pugin ser la thesurum i el sacrarium.
El cobriments dels espais es duia a terme per mitjà de la volta i també de l'enteixinat de fusta. Els visigots més que la forma arquitravada, feien ús de l'arc de ferradura, aquest arc no era tan tancat com el característic de l'art islàmic.
En quant a l'aparell usat és el que s'anomena de "sillería", format per carreus grans treballats.
BIBLIOGRAFIA:
CABALLERO, L.: Arqueología de la arquitectura:Sobre límites y posibilidades de la investigación arqueológica y de la arquitectura. Unidad Asociada CSIC. Madrid. 2002. Pàgs. 83 -100.
MAROTO, J.: Història de l'art. Ed. casals. Barcelona. 2009
YARZA, J.: Arte y arquitectura en España. 500 a 1250. Ed. Cátedra. Madrid. 1987
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada