Santa Comba de Bande:
L’església de Santa Comba es troba a la Comunitat autònoma de Galícia, al terme municipal de Baños de Bande, a 43 km al sud-oest d’Orense en direcció a Celanova.
Establir una datació exacta per Sta. Comba és complicat i ha generat discussió per tots aquells que s’hi han interessat. Aquesta discussió es centra entorn a criteris tipològics i de l'estil dels seus elements decoratius. Luis Caballero Zoreda, museòleg i arqueòleg, interessat científicament en l’estudi de l’Antiguitat Tardana i el pas de l’Edat Mitja, proposa un bon estat de la qüestió sobre la polèmica datació d’aquesta església.
S’han establert dues conclusions contradictòries: Thomas Hauschild, professor d’antropologia social/cultural de la Universitat Marthin Luther de Halle (Wittenberg, Alemanya), senyala l’ absis de Sta. Comba com el paradigma d’aparell d’època visigoda. En canvi, Caballero considera que l’ absis és justament la millor prova d’un afegit posterior; en conseqüència Bande, s’hauria construït en època visigoda però el seu alçat actual seria sobretot de la Repoblació. En aquest sentit, Pere de Palol, també involucrat en nombroses excavacions i estudis arqueològics, puntua que no es pot oblidar que Santa Comba fou reconstruïda a fundamentis, a l’època d’Alfons III (872).
Es senyala però, de forma general, que és una construcció de meitat del segle VII, i presenta característiques de l’art hispano-visigot assentat a la Península Ibèrica des del segle V, quan l’Imperi Romà s’havia dissolt fins a la conquesta musulmana de la Península, segle VIII.
Es va sol•licitar l’anàlisi estratigràfic de l’església, donada la controvèrsia que ha generat la seva datació. Un cop realitzada la fotogrametria es va procedir a la lectura dels paraments. El dubte era si hi havia dos edificis de l’Alta Edat Mitjana inscrits dins un o si es tractava d’una única església. S’ha demostrat que l’edifici original es conforma a partir de la planta de creu grega exempta amb capçalera i pòrtic als peus. S’ha volgut inscriure aquesta planta cruciforme dins un rectangle degut a modificacions posteriors en que l’ absis original es va reconstruir i s’hi va afegir un avant-absis; allargant així la capçalera. Es sap que la construcció dels absis és coetània per la unitat de l’aparell, l’absència de talls o lligades per rebre nous carreus. Els espais laterals situats als angles del transsepte i el braç de l’ absis són també afegits posteriors, dels quals sols se’n conserva un; ens ho demostren els forats de bastida practicats al mur amb posterioritat. Es pensa que també pogués haver dues cambres més als costats del pòrtic, fent allargar encara més la planta.
Entre les esglésies hispanes, senyala Joaquin Yarya, resulta molt oriental o relacionada amb Ràvenna. La planta de creu grega es veu completada amb l’allargament de la nau longitudinal amb el pòrtic als peus i la capçalera atorgant un joc de simetries a la planta.
![]() |
Díaz Lorenzo, Juan Carlos. a través de http://arteyarquitectura.wordpress.com |
La pedra utilitzada per el parament dels murs És granítica, tallada de forma irregular i amb una ordenació desigual; centrant l’ interès en tallar millor les dovelles dels arcs torals que sostenen l’estructura central. Procedint a realitzar una lectura més detallada de la construcció, des del pòrtic oest es dóna entrada a l’església, trobam tres vans, un d’ells cec on es disposa un relleu amb una inscripció. Aquest espai es troba cobert a una vessant. Actualment a l’exterior està cobert per teules, com la resta de la coberta exterior, i rematat per una espadanya amb dues bífores i un va petit a la part més punxeguda.
A continuació, la zona del creuer s’aixeca en altura i s’obren quatre obertures a cadascun dels costats ja que és de secció quadrada. Està cobert a quatre aigües per maons de tipus romà d’un parament espigat; formant una volta d’aresta interior. Les obertures cap als braços de la creu a partir del creuer els podem anomenar arcs torals.
L’avantabsis, orientat a l’est també està cobert per aquest parament espigat a mode de volta de canó, paral•lel a l’arc toral que obre aquest espai on també hi ha dues obertures a cada costat a nivell del terra i una finestra superior també de mig punt que aporta lluminositat a l’espai. Seguidament davall aquesta finestra s’obre un arc de ferradura sobre una imposta que sobresurt una mica del mur ja que també és sostinguda pels dos parells de columnes de marbre negre i capitells corintis, possiblement reutilitzades d’una construcció romana propera. Aquestes es situen a cada costat de l’obertura de l’absis. Està cobert a l’exterior a una vessant però interiorment amb volta de canó. Conta amb una finestra elevada al mur est.
Alguna cosa a afegir seria l’ús de la finestra situada entre l’arc toral que dona pas a l’absis; es pensa que pogués ser l’entrada a una cambra superior que no ens ha arribat, amb una funció de ressonància per a l’ús de campanes que farien sonar mitjançant un sistema de cordes des de l’interior de l’església. També afegir, que les cambres laterals de l’avant-absis, d’època posterior, podien tenir una funció monàstica o per guardar elements sagrats del culte.
La senzillesa de l’església contrasta amb el partit que va saber treure l’arquitecte amb l’hàbil joc de diferents altures per tal d’obrir vans produint canvis de lluminositat de l’espai intern.
![]() | |
|
Bibliografia:
GODOY, Cristina. Arqueología y litúrgia. Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII). Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1995
YARZA, Joaquín. Arte y arquitectura en España. 500 a 1250. Ediciones cátedra S.A Madrid, 1987
CABALLERO, Luis; ARCE, Fernando; UTRERO, Mªde los Ángeles. (Unidad Asociada CSIC/Universidad del País Vasco. Grupo de Arqueología Tardoantigua y Medieval.) Arqueologia de la arquitectura 2, Santa Comba de Bande (Orense). Arquitectura y documentación escrita. [en línea]. 2003. Pàgs: 69-73,